Benvinguts. Garri és un cas certament singular: des de la seua reincorporació fa uns anys a la cançó, ha estat movent-se totalment al marge dels circuits comercials i la indústria musical.    Disposa d'un estudi a casa seua on va enregistrant tranquil·lament les noves cançons i, quan li sembla escaient, edita una maqueta per distribuir-la als seus concerts. Diguem-ho ja: aquestes maquetes són petites joies d'orfebreria artesanal que tots els interessats en la música valenciana haurien d'intentar col·leccionar; cançons delicioses, interpretades amb una sensualitat i una serenitat encomanadisses, amb arranjaments molt treballats de guitarra --Josep Vicent Tallada-- i harmònica --Samuel Iborra-- que barregen influències mediterrànies i californianes com ja ho feien Pep Laguarda, Pau Riba, Jaume Sisa, Remigi Palmero o Juli Bustamante en les seues primeres gravacions.    Garri és, com abans ho foren Òscar Briz o Pinka --autors d'obres mestres, com Pur desig i De cap, que han passat desapercebudes--, un dels petits tresors d'aqueix país invisible que roman ocult sota tones de ciment, palaus de les arts, copes amèriques i polítics moralment i intel·lectualment indigents. Vicent Frechina | dijous, 16 de març de 2006
Tot Tot